obcursatūrūs


aggettivo participio futuro

Vedi la traduzione di questo lemma



MASCHILE
SINGOLARE
Nom.
obcursaturus
Gen.
obcursaturi
Dat.
obcursaturo
Acc.
obcursaturum
Abl.
obcursature
Voc.
obcursaturo
PLURALE
Nom.
obcursaturi
Gen.
obcursatorum
Dat.
obcursaturis
Acc.
obcursaturos
Abl.
obcursaturi
Voc.
obcursaturis
FEMMINILE
SINGOLARE
Nom.
obcursatura
Gen.
obcursaturae
Dat.
obcursaturae
Acc.
obcursaturam
Abl.
obcursatura
Voc.
obcursatura
PLURALE
Nom.
obcursaturae
Gen.
obcursaturarum
Dat.
obcursaturis
Acc.
obcursaturas
Abl.
obcursaturae
Voc.
obcursaturis
NEUTRO
SINGOLARE
Nom.
obcursaturum
Gen.
obcursaturi
Dat.
obcursaturo
Acc.
obcursaturum
Abl.
obcursaturum
Voc.
obcursaturo
PLURALE
Nom.
obcursatura
Gen.
obcursaturorum
Dat.
obcursaturis
Acc.
obcursatura
Abl.
obcursatura
Voc.
obcursaturis




Sfoglia il dizionario

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z



{{ID:OBCURSATURUS100}}
---CACHE---